A cegues

Els professors, perdonen, castiguen o avaluen?

2011-10-24T05:23:00.000-07:00

Davant de l’anunci de la Conselleria d’Ensenyament de que “endurirà” les condicions de l’avaluació a l’ESO i al batxillerat, un diari diu que “Ensenyament limita a dues les assignatures suspeses que es podran perdonar”.

Jo pensava que l’avaluació consistia en prendre decisions informades després de valoracions i judicis rigorosos, però es veu que a les escoles i instituts, els professors fan d’éssers superiors i perdonen, o castiguen, segons els dicti la seva consciència, o el seu estat d’ànim.

L’avaluació és un procés molt complex, i l’avaluació educativa potser més que cap altra. Els que coneixen com es fa una junta d’avaluació seriosa, saben que els professors han de compartir i valorar molta i diversa informació, amb la que cal decidir, de forma col·legiada, si un alumne ha assolit una determinada maduresa o no, què és el que més li convé, si tornar a fer el mateix curs, reforçant els seus punts febles (“repetir” és una altra cosa), o si és millor que passi de curs amb algunes mancances, que també caldrà compensar d’alguna manera, etc.

Amb la idea “bíblica” que els suspesos es poden “perdonar” (i els aprovats “castigar”?) i el concepte “bancari” de l’avaluació que els cursos es passen, o no, si el nombre d’assignatures suspeses és menor o igual a X (i qui decideix quin ha de ser aquest nombre? Per què dues i no una o tres? Això ens porta a un debat ridícul), simplifiquem fins al límit processos globals i complexos com són l’educació, l’aprenentatge o l’avaluació.

Cal millorar i avançar en l’avaluació educativa, però no només per aquest camí.

(Un altre dia parlarem de l'esforç i dels exàmens de setembre.)

Fi de la treva

2011-10-23T12:03:00.000-07:00

La Pax educativa sembla haver durat més de 4 anys ... En realitat no ha estat tal Pau, més aviat al contrari (ara no és moment de fer història, però han estat uns anys una mica convulsos, del 2007 al 2011, i amb fites importants, històriques).

El que ha estat hivernat he sigut jo (un altre dia també ho explicaré). Però la treva ja s'ha acabat; si volem una millor educació, cal lluitar per ella.

Des d'aquí farem el que podrem ...

Fins a la propera!!!

Pax educativa

2007-09-24T10:17:00.000-07:00

Aquest ha estat, segurament, l’inici de curs més tranquil que recordo dels últims cursos. Ni els barracots ni la manca d’alguns mestres en els primers dies ni l’objecció a l’Educació per a la ciutadania han estat arguments suficient per fer de l’educació objecte de polèmica als mitjans, fora d’incidències locals. Fins i tot el conseller Maragall, en un article a El País del 13 de setembre, titulat precisament “Inici de curs” es permet dir que “Avui, per una vegada, no parlaré d’educació”.
No sé si serà premonitori, ni sé tampoc si és bo, perquè d’educació se n’ha de parlar: de les dificultats, dels reptes del dia a dia i també de les bones pràctiques i dels petits, o grans, exemples d’èxits d’alumnes i professors.
Però em temo molt que aquesta “pau” durarà poc. Ja han avisat fa pocs dies amb els últims resultats de l’OECD, i aviat tindrem els resultats de l’últim estudi PISA, centrat en l’aprenentatge de les ciències de la naturalesa, en el que, com és d’esperar i sense que ens hagi d’estranyar massa, no sortirem massa ben retratats.
Alguns ja esmolen les urpes. Caldrà estar amatents.

Joves investigadors

2007-09-09T11:33:00.000-07:00

Ja ha passat una setmana i ja toca començar les classes (alguns no fem pont). Entre tots els temes possibles, em costa triar algun per comentar (tercera llengua, immersió, autonomia, barracons, més alumnes i professors, menys immigrants, ...). De moment tot és només lletra sobre el paper, potser val més esperar que la realitat del dia a dia m'inspiri.
Aixì, doncs, prefereixo donar un toc d'optimisme amb l'article del Santi Cucurella (Joves investigadors), amb el que em considero totalment identificat.

Nou curs (i un més)

2007-09-03T12:07:00.000-07:00

Nou curs, dia 3 i primer dia.
Només 4 dies per preparar el curs. Hem de comptar el primer, quan la gent es retroba i es dedica a recordar els agradables moments de l'estiu, i el dilluns, teòric dia hàbil que "anímicament" és un pont?
Són prou dies? Sembla que la majoria de coses estan a punt: nomenaments de mestres, últims serrells d'obres, ... amb les incidències habituals. Però són prou dies?
Els pares demanen que els nens comencin abans les activitats (però no l'escola?).
És un dilema repetit, cíclicament, però per al qual cada vegada tinc respostes menys clares. Tot i així, estem obligats a entendre'ns i a trobar-hi alternatives.
Per això, perquè les respostes cada vegada són menys clares, de vegades em sembla que vaig "a cegues", tot i que procuro mantenir "la mirada fluïda".
Benvinguts al nou curs i al meu nou bloc.

De "La mirada fluida" a "A cegues"

2007-08-19T13:21:00.000-07:00

Desprès de 2 anys d'activitat (molta menys els últims mesos) al meu bloc La mirada Fluida (educació, societat i noves tecnologies), allotjat a Vilaweb, m'he decidit a fer el pas a Blogger i crear el nou bloc "A cegues".

A partir de setembre espero tenir temps d'entrar de tant en tant. Fins a finals d'aquest mes, encara podeu llegir l'anterior bloc a la seva adreça.

Fins ben aviat!